FELIÇOS VOSALTRES ELS …

img_3995

Un vespre venen a buscar-nos a Aventura per si podem baixar al “viejo Candito” que viu a una comunitat pròxima. La nit anterior s’havia posat malalt i al llarg del dia no ha arribat cap guagua a la comunitat. L’ingressen, però al passadís de l’hospital. Allà dura 10 dies, en mig de sorolls, de metges que no mostren ni massa professionalitat ni massa formació, envoltat de la soledat de l’hospital i d’algun fill que sempre l’acompanya. Al seu funeral expliquen que als seus 80 anys ja descansa. Recorden que quan era jove, buscava feina on siguera i després, caminava dies i dies en mig sac d’arròs al coll per dur-lo a la casa. Feliços els pobres, feliç tu estimat Candito, que vas tenir ben poques coses materials a la vida. Ja deus ser al Regne del Cel. 

img_3377

Les pluges han tornat a desgastar el camí. Les tres comunitats de la part alta, La Cienega, La Higuera i Hondo Valle, comencen a comentar que quelcom hi haurà que fer. “La palita de la Iglesia está estropeada” i Los Picapiedra – nom popular amb el que es coneix a la companyia minera que explora la zona – “no están por pagar a una brigada de hombres”. Al pati de casa d’un es comenta la idea, de camí a casa de l’altre es forja amb els tres que s’ensopega. A l’endemà arriba un home en cavall de l’altra comunitat, es fa córrer la veu de la, ja invitació. Es va concretant el dia, es segueix passant la veu, alguna dona farà el dinar, no us oblideu de dur tots els pics i pales que apareguen i alguna garrafa d’aigua. Arriba el dijous. Les 8 del matí i els homes, uns 60, van aplegant-se als diferents llocs de la pujada que presenten més problemes. A les 2 del migdia, ja han fet una feinada. De tornada comentem el perill de que els diners i les brigades assalariades, maten aquest esperit comunitari que tan de valor té. Feliços vosaltres quan treballeu en gust pels germans, Déu us ho pagarà amb escreix!

img_3333

Fa uns dies la Maria agafa una grip i el diumenge no va a la missa. Roger ha d’explicar a un munt de gent que Maria té febre i per això s’ha quedat descansant. A migdia ve Minerva en dos plats d’arròs per a que no ens toque cuinar, diu. A mitja tarda arriba Carmen, que ha buscat una moto per arribar a casa nostra, en un suc natural de guaiaba que diu, va molt bé per a la grip. Al ratet, ve Dioni en una llet de vaca recent munyida que segons diu, dóna molta força i recupera “de una vez”. Afegim al menú que han decidit les parroquianes, el paracetamol. Però un assaboreix que el medicament baixa la febre, però el que porten les veïnes fa augmentar l’estima, la companyia, l’agraïment. Feliços vosaltres els que no heu perdut el do de la compassió. Déu se’n compadirà de vatros diu l’Evangeli i de passada, ens ensenyeu als rics i postmoderns, el molt que necessitem d’aquests gestos que ens humanitzen. 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s