Surt de la teva terra

Avui és el DOMUND. Ens encanta el lema d’aquest any: “SURT DE LA TEVA TERRA”. Un sortir, que després de tres “domunds” fora de casa, podem traduir en un: APRENDRE, ESTIMAR, PATIR AMB, CRÉIXER, ESTUDIAR, COMPARTIR, DEIXAR-SE ACOLLIR … ESPERANÇA. SOBRETOT: ESPERANÇA.

5

Compartim amb vosaltres els dos últims testimonis. Un és de l’Alba, una maca i jove voluntària de Tortosa que va vindre amb Maria i Aniol el mes d’Agost. El segon, és del Joanjo, un amic nostre que va estar gairebé tres setmanes amb nosaltres a finals de setembre. Gràcies als dos, per voler compartir també la vostra particular experiència de “surt de la teva terra”.

¿Y CUANDO VA A VOLVER?

Potser si em poses a escriure aquesta entrada d’aquí uns mesos aconseguiria que això passes a ser la crònica d’un viatge -molt especial- a la República Dominicana. Però avui no podrà ser així. M’assec davant l’ordinador. Només fa dos dies que soc a casa i amb la bachata de fons em trobo mirant la galeria d’imatges del bloc. Massa emocions a flor de pell. Abans hi veia paisatges verds i cares desconegudes; de repent reconec persones a qui poso nom, persones que m’han regalat molt més que trenta dies de vida.

6

Calculo l’hora que deu ser ara a l’illa, i entre tant de jet lag emocional crec que toquen les sis del matí. Imagino que a la cabanya de les noies ja estan a la carrera per veure qui entra primer a la dutxa. Desprès sessió de perruqueria, uniformes al lloc i al so de la campana tots en fila per cantar l’himne nacional. Entre tant alguna conversa sobre l’activitat de la nit anterior, del professor que toca a primera hora o d’alguna altra cosa que per molt que intentes entendre se t’escapa. Només apta pels qui dominen la llengua: dominicà nivell avançat. Roger i Maria sabrien traduir-nos-ho, ellos si que han aprendido rápido. Jo ho he intentat, n’he fet fins i tot una llista: saluuuudos, ¿que lo que?, tranquiiiiiiiilo. Però…m’han faltat hores. M’hauré d’aplicar, amb l’idioma i amb el ball. Igual és que estic buscant ja l’excusa per tornar-hi…

Com anava dient, amb les dutxes d’aigua freda i l’himne arranquen els dies a Aventura o almenys així m’agrada recordar-los a mi. Amb gent a munt i avall, amb torns de neteja que involucren fins al més petit, amb partides a la cancha faci sol o plogui com si el món s’acabés. Tardes de lectura en les que a estones llegeixen i d’altres et busquen, còmplices, per xerrar una estona: ¿y está casada? ¿y tiene hijos? ¿y cómo es la vida en España? ¿y su casa, es como las de aquí?…tantíssima curiositat, tantíssimes ganes de conèixer i d’aprendre…

7

El millor d’Aventura és que és d’ells. I ho fan evident en cada matí que treballen per acabar a temps la biblioteca, en cada nit en la que els toca compartir llit mentre esperen a que estiguen acabades les lliteres noves i ho fan contents, en la motivació que posen en cada activitat que se’ls proposa, en l’emoció en la que t’expliquen la pel·lícula de la nit anterior tot i haver-la vist ja tres vegades. Cada detall al que li donen vida fa encara més i més gran el sentit d’aquest projecte.

És per això que només puc donar les gràcies. G R À C I E S, de veritat! Als pares que hi treballen, a les mares; als germans que van estar i que ara ja han acabat, als fills, al Padre. A Roger i Maria. Gràcies perquè ha sigut tan i tan genial que em costaria molt poder assenyalar una sola cosa negativa. Bueno…si…el comiat. Que es respon a tots aquests somriures que no saps si tornaràs a veure mai quan et diuen ¿y cuando va a volver?

img_20160907_164048-1

I així, amb aquesta pregunta donant voltes pel cap –i pel cor- continuo buscant la recepta per fer més passatgeres les despedides. M’agradarà dir-los que no es un adéu…¡nos vemos ahorita!

Alba Monclús

UNA ESTONA DE CEL

Per uns breus moments una estona de cel,

ja no importa el demés, una estona de cel.

El que dura el cafè és una estona de cel.

 

Porto dues setmanes a República Dominicana amb el Roger i la Maria. Estem a la guagua. Em toca canviar de cançó, i un títol ressona dins meu d’una forma diferent a com ho havia fet mai. Una estona de cel dels Pets.

Quan, fa uns anys, escoltava aquesta cançó recordava els cafès amb la colla, la gent de la parròquia, les rialles, les estones compartides,… Avui aquesta cançó em fa tornar una setmana i mitja enrere.

3

El primer dia que conec la comunitat més propera a Aventura, La Higuera, m’hi porta la Maria. Anàvem només a portar unes fustes i a recollir menjar per l’escola. Sembla un lloc molt tranquil, anem fent els encàrrecs que tenim. Tothom està a l’expectativa de la festa que preparen pel dijous a la nit i ho van comentant amb la Maria. Arribem a casa de Magdalena que ens ofereix un cafè, un cafè de debò. Li comento a la Maria que el cafè està molt bo i li demana a Magdalena que m’expliqui tot el procés de l’elaboració d’aquell cafè. Jo mai m’havia parat a pensar la feinada i el temps que es pot dedicar a tenir un cafè a punt per ser servit.  A casa nostra, on el cafè el tenim en càpsules, perdem molt poc temps en preparar un cafè per a algú. Magdalena no només serveix cafè a algú que no coneix, sinó que ha participat en tot el procés, torrar-lo, assecar-lo, colar-lo, … Aquesta dona no només m’està regalant cafè, m’està regalant el temps que ha passat per a que jo tingui un cafè. Aquells breus moments, fent un cafè amb Magdalena, son una estona de cel.

image1El dijous tornem a la Higuera. Però, abans d’endinsar-nos molt a la festa, fem una escapada a la casa més allunyada. Allà conec a Narcisa, una dona que viu a la casa des d’on s’observa tota la comunitat. Don Elias, el seu marit està a casa d’una filla, on es recupera d’uns dies de trobar-se malament. La casa de Narcisa està situada al lloc per on passen tots els treballadors de la loma. El noi que trobem xerrant amb ella ens explica que Narcisa sempre té menjar preparat per tots els que passen per allà i que sempre l’ofereix. Ella es defensa del tema del menjar dient que no sap preparar menjar per dues persones, així que sempre en pot oferir a tothom qui passa per allà. Nosaltres aconseguim que només prepari cafè, té el mateix gust que el de dimecres. Però l’ubicació de la casa fa que sigui millor encara. El que dura el cafè és una estona de cel.

Després de la festa, dormim a casa de Santa, una altra cuinera d’Aventura que encara no coneixia. La xerrada i les rialles abans d’anar a dormir denoten que ella i el Roger i la Maria tenen una molt bona amistat. Dormo a l’habitació del seu fill, que me la cedeix totalment. De fet, quan parlarem de que hem passat una nit a la Higuera direm: “Amanecimos en La Higuera”, em sembla molt maco pensar que per ells no és més important on passes la nit sinó on comences un nou dia. Santa ens prepara l’esmorzar, on no hi falta el cafè. Amanecer en la Higuera, una estona de cel.

 Els 4 minuts de cançó han passat i jo repasso altres moments d’estones de cafè. El cafè de La Ciénega, una altra comunitat, a casa d’una família que coneixen molt bé al Roger i la Maria, un cafè que, tot i que qui ens l’ofereix està enfeinada, para el que fa per compartir el cafè amb nosaltres. Els cafès del matí a Aventura, el moment ideal per una estona de pregària compartida. Els cafès del matí a Sabaneta tot veien la trajectòria de l’huracà Matthew.

I, tot seguit,aquelles estones de cel que no giren entorn del cafè. Les hores de lectura amb els de cinquè. Els jocs amb els veïns menuts de Sabaneta. Veure aquell riu fronterer de Pedernales ple d’aigua i de vida. I, sobretot, aquella tarda a casa de Micaela, a Haití. Estones on es para el temps i on ja no importa el demés.

4

Gràcies Roger i Maria per fer possible que el meu pas per Dominicana fos un conjunt de grans estones de cel.

Joanjo Gonzalez

Advertisements

One thought on “Surt de la teva terra

  1. Me alegra ver tambien el testimonio de los que habeis estado compartiendo misión con Roger y Maria, seguro que mas que una experiencia os va a quedar como una vivencia en vuestro ser.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s