ESTRANY “MATTHEW”

Dilluns i dimarts vam passar-los a la casa de Sabaneta, amb el Joanjo, un amic nostre que ha vingut a veure’ns i a conèixer de primer mà aquesta gent i aquesta terra. Dos dies de pluges i vent tancats a casa. Res destacable ha deixat l’huracà Matthew al seu pas per aquesta zona. Algunes collites afectades, però per al que hagués pogut ser, tots donem gràcies a Déu.

img_4238

Aventura tancada fins dimecres, com totes les escoles de la part sud i oest de Dominicana. Per la idiosincràsia particular de la nostra escola, decidim no fer classes tampoc dijous i divendres. Natros si que pugem dimecres i excepte uns quants pins i pinets que toca apartar del camí, tot en ordre. De camí uns haitians ens diuen que “en su país si que ha afectado”. Natros no fem molt de cas perquè cap mitjà es fa ressò i la web de la central de Miami, on es segueixen perfectament les trajectòries dels huracans, ja diu que Matthew ha sobrepassat Cuba.

Baixem divendres i alguns correus i missatges ens pregunten si estem bé, corpresos d’algunes imatges que arriben d’Haití. I aquests missatges avui divendres? Que ha passat a Haití? Entrem als diaris i si, efectivament, una altra vegada ha plogut sobre mullat. I els que van morir dimarts no són noticia fins divendres. Increïble en aquest món globalitzat i de la comunicació. Desconeixem l’explicació, però segurament té a veure que l’huracà ha afectat a una zona rural, molt lluny de Puerto-Príncipe. I pel que coneixem d’altres zones d’Haití, aquests no existeixen ni als ulls del món, ni als ulls dels poderosos i governants del seu país. Tan sols existeixen als ulls de Déu.

Ahir dissabte, amb el Joanjo, vam anar d’ excursió a una platja de Pedernales, tocant Haití. La sorpresa és que la sorra blanca que sol captivar-nos en la seva bellesa, és ara un cementiri de moltes coses, entre elles moltes estrelles de mar. Una, dos, tres, … cents i cents. Quina llàstima i al mateix temps què insignificant: són estrelles de mar! Són estrelles de mar i prou! Vorejant la costa arribaríem on els que han apagat la seva vida són xiquets, vells, mares, pares, fills, … Allà no podríem dir: són persones i prou!

img_4294

Camines estrany. Que Haití estigui situat en el Paso de Los Vientos, pot ser part de l’explicació. Que les cases es diguin així, però no arribin ni de lluny a la categoria de cases, té molt d’explicació. Que a Espanya baixem l’iva dels gossos i a Haití es sorprenguin quan preguntes com es diu el gos, creiem, que té més relació del que sembla. Que el govern d’Haití és corrupte, no s’aclareix i no fa bé la seva feina, també deu tenir prou relació. Que la ONU, ara es posarà medalles, però que des d’aquí la sensació no és ni tan clara ni tan bona, també és veritat.

I estrany i trist et quedes mirant les estrelles.

img_4311

Diumenge al matí ens arrimem fins la porta fronterera que separa els dos països. Una rambla seca sempre ens rep, però aquesta vegada hi ha aigua al riu. I en l’aigua ha arribat la vida. Les dones renten la roba més còmodes i animades que mai. Els xiquets juguen en l’aigua. Se tiren on hi ha un toll més fons. Riuen, què contents estan en aquesta novetat que saben que tan sols durarà uns dies.

img_4320

Que estranya és la vida a estones.

1

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s