LA VIDA BALLA DESCALÇA

IMG_2475

Estem passant per la carretera internacional. És una pista de muntanya que separa la República Dominicana de la República d’Haití. Com estem en època de pluges les muntanyes estan precioses, trobes aigua per tot arreu. Deuen ser tan sols uns 50 quilòmetres però recórrer-la, costa vora tres hores. Trams solitaris i altres en quatre cases.

Vas trobant xiquets, molts xiquets. Tots descalços. Un poc abans de que la guagua arribi al seu costat, ells emprenen la carrera per tenir més temps de conquistar-te en el seu crit diari: “one dollar, one dollar”. Somriuen. Viuen. Criden. Tots descalços. Ho hem vist moltes vegades, però seguim quedant-nos meravellats de com corren descalços per llocs on, natros, no podem fer dos passes sense fer una carassa de dolor. Seria idíl·lic, si no fos perquè no corren descalços per cap opció ni moda, sinó per la crua necessitat.

DSCN4945

I en tres pams de nas et quedes quan, mentre vas cavil·lant sobre això d’anar descalç, sona “La vida balla descalça” de Txarango. I la música ens transporta a recordar que, ara, a certes parts del món anar descalç és guai. Entres a casa i et descalces. Sota els teus peus una moqueta o un parquet, et fan sentir còmode, lleuger, amb una sensació de confiança i familiaritat, de deixar les presses de banda.

IMG_2485

I també, en quantes pregàries no ens hem descalçat! En trobades, pasqües i a casa. Potser no ha estat del tot conscient, però en el fons voldríem pensar que l’acció física de descalçar-se volia respondre a allò que el Senyor va demanar-li a Moisès: Descalça’t que el lloc on ets és terra sagrada. Un descalçar-se que vol dir també: no vull que res em molesti per trobar-me en Aquell que és la força de la meva vida.

Uns dies després. Les conegudes veïnetes, Seni i Evelin, fa una bona estona que estan ben entretingudes. Les sentim de lluny, però no sabem bé que estan fent. Tenen uns retalls de roba a la mà. Pensem per enèsima vegada una cosa que ens fa molta pena: als xiquets de l’altra part del món els hem robat la creativitat!! Aquí mai, mai, hem sentit allò de “estic avorrit”. Al cap d’un temps venen emocionades: “¡Una foto, una foto! ¡Mira que calizos (sandàlies) nos hemos hecho!” Estan radiants!! Ens les mirem orgullosos, com si foren les nostres filles, i ens surt un: que Déu us beneeixi!!

IMG_3189
La vida balla descalça. Sens dubte, descalça!

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s