WELCOME!

Creuem la porta d’arribades a l’aeroport Las Américas, de Santo Domingo. Sota uns braços alçats unes cares somrients ens esperen. Abraçades i molta alegria per tornar a veure a Maria i Roger després de dos anys i mig. Per fi hem pogut complir la promesa de visitar-los durant el seu compromís missioner.

IMG_3319

Reconeixem la guagua que feligresos de la nostra diòcesis, junt a altres, van aportar a la missió de Sabaneta i Aventura, i que ha restat sobresalts a la tasca missionera en aquests indrets. Ho hem pogut comprovar. Certament el vehicle que els havia cedit el bisbat de Sant Juan de la Maguana era més un problema que una solució.

A mida que arribem als llocs constatem que ja els coneixem. Tot ens és proper i estimat. Les fotos, els vídeos i escrits que Maria i Roger han anat lliurant ens han fet aquests indrets familiars… ens sembla haver entrat en una pel·lícula que ja havíem vist i que ara vivim en primera persona. San Juan de la Maguana: el bisbat-constructora al servei dels més necessitats. Sabaneta: el camí d’arribada i les cases veïnes; la vida que omple la vivenda amb els veïnets que entren i surten a qualsevol hora, que juguen pel voltant i s’enfilen als arbres del pati del darrere de la casa; la vista des del “porxo”… Aventura: les casetes, les aules, l’entorn, el camí!. Aquí vam entendre que la nova guagua era vital. Toni suggereix que en lloc d’Aventura s’hauria de dir Paradís, perquè és un entorn paradisíac i perquè per arribar-hi s’ha de passar per un infern de camí.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ens fa molta gràcia com Roger i Maria canvien el registre i passen al “dominicà” quan parlen amb la gent… del català de Roger al dominicà!! I com, tot allò que a nosaltres ens sorprèn o ens admira, és per a ells quotidià.

IMG_3357

El primer cap de setmana a Aventura amb alguns dels missioners d’Ocasha-cristians amb el Sud: per suposat, amb Maria i Roger; Tomeu i la seva família (ell va sortir a la missió l’any 87 quan nosaltres, es va casar allà i es va quedar per sempre); Charo, que va començar el seu compromís l’any passat a Vallejuelo; i també Ignacio i Sara i el seu fill Jesús. Lola i Pedro no han pogut venir però Maria i Roger ens porten a veure’ls els dies següents. En alguna ocasió han parlat de l’ “abuela” en els seus escrits. Aquesta és Lola, que va treballar a Dominicana anys i anys, i ara ja jubilada, ha tornat a viure allà. Pedro és advocat i treballa amb el servei jesuïta de migrants en la frontera amb Haití. Passem també a Haití perquè Maria i Roger tenen un donatiu per al P. Luc destinat als camps de refugiats d’haitians deportats des de l’estiu passat.

Dominicana és magnífica. L’estada no podia acabar sense veure una platja tropical estant al carib!… i lluny de les típiques zones turístiques. Una de les poques platges verges de l’illa. Una meravella de la que no haguérem imaginat gaudir en la nostra vida.

20160708_121507

Una experiència fantàstica. És fàcil entendre-ho: malgrat les dures situacions de tantes persones, Roger i Maria són capaços, amb el seu acolliment i la seva alegria, de transformar la realitat de totes les coses en moments d’estima.

I la seva acollida continua: quan ens porten a l’aeroport esperen a Miguel i Paloma amb els seus tres fills. Van ser el primer equip d’Ocasha-ccs a Sabaneta i ara venen a passar dos mesos.

Han estat només uns dies, però moltes hores gratuïtament donades, molts quilòmetres i moltes converses compartides. Per a nosaltres uns dies que restaran en la memòria i en el cor. Gràcies!!!

Antoni Polo i Sussi Melero

PD 1: Una de les moltes coses bones que porten les visites, és que ens tiren una maneta en el Blog 🙂 Toni i Sussi, la primera visita de l’estiu, ja han tornat. Hem compartit molt des de l’amistat, des de la fe i com a companys d’Ocasha – Cristians amb el Sud. Una visita ben especial que no oblidarem. 

PD 2: La dona que està al mig, Demostina, és molt amiga d’Ana Caldés! Vam visitar Duvergé, poble on va estar treballant Ana durant un bon grapat d’anys com a missionera i allí vam trobar amics seus.. Va ser una alegria gran per tots. 

IMG_3398

Advertisements

One thought on “WELCOME!

  1. Sentirse a mes de companys germans es un gra do. La fraternitat deu ser una de les caracteristiques de les associacions de missioners.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s