QUAN TOT S’ENLAIRA…

IMG_3257

No li ho he preguntat mai a cap mestre, però imagino que tot i que ho dissimulin, sempre deuen tenir el seu curs favorit. Aquell grup en el que no saps ben bé perquè, però es crea un feeling que fa que vagis més agust a aquella classe, aquell conjunt de gent tan diversa però que a tots els trobes un què d’allò més interessant. A natros ens passa amb els estudiants que aquest any han fet vuitè.

I potser per això, ràpidament els vam dir que si – inclús ens va emocionar la idea – quan ens van proposar pujar a estudiar a Aventura durant la setmana que els quedava lliure entre que es tancava l’escola i començava la selectivitat que han de passar per accedir a l’educació secundària.

IMG_3254

I sens dubte, ha sigut la millor setmana del curs. No calia estar pendent de res perquè tothom feia el que calia, sense haver de demanar-ho i a sobre ho feien tots en gust. I hem estudiat molt, molt. I no tan sols això, hem tingut temps d’anar al riu, de jugar, de fer una fogata, de fer memòria de tot el que ja han viscut com a estudiants i de menjar molt bé. Inclús de veure “Up” per tercera vegada, que a tots ens agrada molt.

I en el bon rotllo que sempre porta l’estiu, ens ve molt al cap aquesta cançó tan xula de Txarango. Aquesta setmana ha sigut més o menys això.

Quan tot s’enlaira toco els somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge, il·lusions dins les maletes, junts, podem arribar més lluny, més lluny. Quan tot s’enlaira. 

IMG_3221

Els internats tenen les seves misèries i les seves grandeses. Una de les grandeses més grans, és que t’acostumes a fer les coses en grup. I no necessites que t’expliquen, perquè ja ho vius a diari, que junts podem arribar més lluny.

El somni de cadascun d’aquests estudiants és arribar a ser professionals. I el nostre somni, és que siguin ells qui vinguin a visitar-nos d’ací uns anys. I això tan sols serà possible, si compleixen el seu somni de ser professionals i per tant no abandonen els estudis fins que acabin la universitat.

Toquem els somnis de puntetes. Tan de bo dintre d’uns anys, ens puguem retrobar i puguem brindar perquè aquests somnis s’han fet realitat! Quan tot s’enlaira…

IMG_3232

… junts podem arribar més lluny. 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s