50 DIES DE PASQUA

IMG_1771

El Dijous Sant els cristians celebrem moltes coses. En el símbol del lavatori dels peus, aprofundim i recordem la importància que té el servei. Aquest any havíem decidit passar el Tridu Pasqual a La Higuera i el dijous pel matí volíem sortir de Sabaneta sobre les 10. Però va venir “el padre” i no tenia molta pressa, així que vam sortir a les 11. No va d’una hora, vam pensar. Tan sols ens quedava passar per casa de “las hermanas” a por un “mandao” i cap amunt. Arribem a casa de “las hermanas”.

  • Hoy si que no pueden tener prisa, vamos a colar un café.
  • Bueeeeno, vale.

Ens posem a divagar, comentar. Quan ja quasi està el cafè apareix Jobo per la porta.

  • ¡Saluuuuudos! He visto la guagua ahí fuera y he sabido que estában aquí. ¿Y es que suben hoy pa’ La Higuera?
  • Si, estamos esperando un café y vamos pa’llá!
  • Ajá, perfecto, pues les espero en la casa.

Marxa. Prenem el cafè i anem a per Jobo. Quan ja portem mig kilòmetre diu:

  • ¿Y con quien van a subir el viejo Candito y Eneida?

Moment de silenci. Perquè encara no som molt àgils en això d’interpretar les frases que volen dir algo més del que realment diuen.

  • Jobo, ¿Y es que ellos están aquí abajo? ¿Quiere que pasemos a buscarlos?
  • ¡Claaaaaaro, hay que pasar!
  • Ok, pues vamos.

Arribem i el “viejo Candito” està assegut a la cadira.

  • Cando, ¿Quiere subir?
  • ¿Y dánde está la doña?
  • Ella fue pa’ donde una mujer… Ella viene enseguida.

Com ja ens coneixem i comença a fer-se tard, decidim anar a buscar-la allà on se suposa que està la dona. Però no, no hi és. Tornem a casa del “viejo” a esperar-la. Al cap de mitja hora llarga apareix.

Quan ja tenim a Eneida i Candito al cotxe, es repeteix l’episodi en Doña Narcisa. Això si, la cosa va una mica més ràpida. Finalment sortim a les 2. I tenim dos hores de camí, perquè hem d’entrar a Aventura a deixar menjar per als animals. La celebració és a les 4.

Estem una mica de mal humor, la veritat. Volíem arribar abans per preparar-ho tot, juntament amb els coordinadors de la comunitat. Per què tantes parades? Per què no són més clars i concrets? Per què no ens poden avisar el dia abans i ho fem tot de bon grat? Per què quasi mai podem complir el que planifiquem?

Arribem a La Higuera en el temps just. Però tots estan contents. La sensació de que el temps es seu. Sobre les 5 comencem la celebració. Senzilla. No massa preparada. Tranquil·la. Arriba el moment del lavatori dels peus. Santa, la responsable religiosa de la comunitat, renta els peus generosament a la gent que s’acosta.

IMG_1716
La celebració et va posant al lloc. Descentrant-te, per centrar-te en lo important. I caus que avui és el dia del servei i portes tot el dia esperant la celebració per a viure-la en profunditat. I resulta que a tu et tocava rentar els peus pel matí i no al vespre, que ja hi ha qui ho fa. Quina llàstima que tantes vegades reconeixem el rostre del qui té necessitat en una mica de retard, i tot i que si pots ho fas, no ho fas en la bona gana que s’hauria requerit.

IMG_1786

D’Aventura sempre us solem compartir les flors i violes. I és que n’hi ha moltes més que de punxes i ferides, però clar, d’aquestes últimes també n’hi ha. Ara fa dos setmanes que tenim un “fitxa” que n’està fent de les seves i no hi ha manera de descobrir qui és. Tots revolucionats.

IMG_1794

A vegades ens desanimem perquè la pesca no és la esperada. De vegades ets tu qui no dones la talla. De vegades és un altre. Però la Pasqua sempre guanya i ens fa tenir ganes de més! BONA PASQUA i de “regal” aquesta pregària tan bonica:

Pescaremos alguna que otra decepción, / unos cuantos berrinches y muchas noches en vela. Pescaremos un constipado, de noche, / y una insolación, de día.

En la red recogeremos lágrimas vertidas, / vestigio de tantos sueños rotos.  / Se nos enredará la pesca con restos de algún naufragio.

Y aún así, seguiremos. / Nadie dijo que fuera fácil, / pero merece la pena y el esfuerzo, / porque en la labor diaria / también nos haremos con pesca abundante / que ha de llenar muchos estómagos.

Alzaremos la red cargada de preguntas / que indican que estamos muy vivos. / Volcaremos la carga en la cubierta de los días, / y descubriremos, en ella, / anhelos, sueños, risas, memorias, proyectos.

Somos pescadores de hombres, / exploradores de fronteras, / aventureros de evangelio, /  compañeros de fatigas alrededor de una mesa.

Y amigos del Amigo que nos convoca / para reponer las fuerzas, / y nos envía, de nuevo, a la brega.

(José María Rodríguez Olaizola)

IMG_1799

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s