EN EL PAÍS DE USTEDES…

Aquestes setmanes qui no para és la guagua. Viatge amunt i viatge avall per carregar sorra. La sorra s’agafa del riu de La Higuera, que està a uns 4 kilòmetres d’Aventura. És quelcom rutinari. Entre arribar al lloc, carregar la sorra, tornar i descarregar se’n va quasi una hora. I viatge a viatge, el munt es va fent gran. I la “cancha” ja és més a prop de ser “cancha”.

DSCN5020

DSCN1176Molts dies en fer el primer viatge del matí, ja veus que Caonabo creua el riu. A la mà porta dos tassetes i una gerreta en el cafè que Milady, la seva dona, ha “colat” de bon matí. Quasi tan bo com el cafè és el seu somriure: sincer, despreocupat, sense dents. És un home d’aquells que respira bondat per cadascun dels seus porus.

Però avui volíem compartir la pregunta de Neo. Neo és un dels treballadors d’Aventura i aquest cop, li toca venir a carregar sorra. Pel viatge anem xerrant de vaques, “padrotes”, aquell que està dolent, aquella guagua que no serveix, … Ens trobem en varies persones, unes a cavall, altres a peu. Cada vegada que trobem algú, hem hagut de parar la guagua, donar-nos la mà i intercanviar unes quantes preguntes i respostes, sobre com ens trobem uns i altres.

Se m’ocorreix pensar i dir-li a Neo: Que trist serà quan tornem al nostre país i la gent que ens creuem pel carrer, no ens dirà res!DSCN1399

Arribem on és la sorra. Col·loquem la lona. Nelson i Neo es posen a pegar palades. Quasi no descansen. En cosa de 10 minuts ja tenim tota la sorra que volíem. Van i beuen a una fonteta natural que surt de baix la terra. Pugem tots tres a la guagua i tornem cap a Aventura.

Neo em diu tot serio: Roger, yo voy a hacerle una pregunta. Bueno, no sé si la pregunta está bien hecha o no. Pero yo creo que preguntar no es ofender. El que no sabe es lo que tiene que hacer, ¿Verdad? Usted ha dicho antes una cosa y yo me he quedado…. (silenci). ¿Pero es que donde ustedes viven la gente no se saluda?

Em deixa fora de joc. Puc justificar una part: No hombre, tampoco es para tanto, es porqué no los conoces, o allá siempre vamos con prisas, … Però em sembla tan petita la resposta davant la seva perplexitat. Però no puc justificar-ho tot: aquesta gent de les comunitats posseeix “algo gran” que els que vivim en llocs “civilitzats” hem perdut.

DSCN1426

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s