EL DIA DE LA FAMÍLIA

DSCN0422

Just arribats els meus pares són els atemptats de París. Que el món està revolt no és cap novetat. Tot això del terrorisme del ISIS fa fredat. Moltes coses ens venen a tots al cap, però jo fa setmanes que no paro de donar-li voltes a com hi ha tantes persones que es deixen enredar en tal empreses i prou ràpidament són capaços de matar sense escrúpols.

De les moltes coses que es llegeixen, em quedo en aquesta que aporta una mica de llum: Naixem sense estimar ni odiar. Tot això ho aprenem. Igual que s’aprèn a odiar, també es pot aprendre a estimar.

DSCN1744

Amb els meus pares passem 15 dies genials. Ens posem al dia, compartim com ens hem trobat uns i altres. Coneixem un poc el país. Arribem per fi a Sabaneta, Aventura i les comunitats pròximes que és on més il·lusió els feia estar-hi. Marxen el dimecres 25. Tornem ràpid a Aventura, el divendres tenim la festa de la Família.

DSCN3918

Ens apleguem unes 200 persones, Aventura és avui: Família de Famílies. Pares, mares, germanets, cosins, un dels porcs de la granja ja està a la cassola, els alumnes ja no tenen aquella por escènica que tenien els primers anys quan havien de fer alguna actuació, les veus cada vegada sonen més afinades, ja els més grans porten sols el fil conductor de la festa, els més petits motiven els jocs. Els adults ens quedem per escoltar a Jodie, una psicòloga que ha vingut per parlar als pares sobre la manera de resoldre els conflictes a casa. Aquí a estes comunitats el càstig físic encara és molt habitual. Remarca la importància de créixer en un ambient familiar pacífic i on experimentes la seguretat de que t’estimen, et valoren i et protegiran.

DSCN3982

Els meus pares ja hauran arribat a casa, … han deixat un buit, però les paraules de Jodie em fan sentir un agraïment profund per la família que tinc. Perquè a ma casa sempre ha hagut un ambient de pau, no m’han educat per a la competició, més bé per a la cooperació; quan es parla de la gent és lloa més que és critica: i sobretot perquè jo mai m’he hagut de preguntar si m’estimaven o no. I damunt he tingut el regal de que m’han vingut a veure, a part de perquè tindrien ganes de veure’m, perquè senten aquest projecte en el que estem Roger i jo, quasi tan seu com nostre.

DSCN0918

Tornant al principi, la realitat és complexa. Però diuen que convergeixen entre els joves que son presa fàcil, l’exclusió social, el fracàs escolar, les famílies des estructurades, … i no es diu molt, però jo crec que també deu hi haure un buit existencial molt difícil de suportar. En definitiva, la necessitat de sentir-se reconegut, acceptat i compromès en quelcom que sigui capaç de donar sentit a la vida. Només l’educació pot canviar en dècades aquesta realitat tan gris. Però lo essencial per viure sense ser un maldecap constant per als del nostre voltant, jo crec que s’aprèn més a casa que a cap altre lloc.

DSCN3130

Gràcies Papà, gràcies Mamà.

Maria

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s