LA GRATUÏTAT

IMG_0007

Parlant amb l’abuelo per l’skype, ens deia: Això ja va de baixada! Referint-se a que ja hem passat l’equador del nostre compromís i que ja queda menys. Lluny ens queden aquells primers mesos on semblava que anéssim muntats al “Dragon khan” de Port Aventura, on un dia estàvem eufòrics i al dia següent estàvem apagats… un dia contents i l’altre enyorats… un dia esperançats i a l’altre confosos… Lluny també, ens queden aquells primers mesos en que ens costava entrar i estimar la cultura dominicana. Ho compartíem amb molts de vosaltres a traves de correus o, inclús, algun cop ho havíem manifestat pel blog, que se’ns feia difícil estimar aquesta cultura. No tota, però si alguns aspectes, com per exemple la importància de l’apariència o la costum tan arrelada de rebre dels “rics”, que fa que molts hagin oblidat la paraula “gràcies”.

IMG_9967

Doncs ara que estem de baixada, anem entenent i estimant aquesta cultura, i experimentem que molts dels problemes venen per la pobresa de la gent, no una pobresa de passar fam, sinó una pobresa material i cultural. I vius experiències que et fan contradir i que et recorden que no és bo generalitzar. Com per exemple, l’operatiu mèdic que vam tenir el cap de setmana passat a Aventura. Un grup d’amics que viuen a la capital però “sanjuaneros” d’origen van voler desplaçar-se fins a Aventura, per dedicar el seu temps, diners i professionalitat als nois i noies de l’escola i també a les seves famílies. Un metge general, una dentista, un veterinari, una psicòloga, un arquitecte i un enginyer civil… van treballar a destall durant tot el cap de setmana.

IMG_9970
No cal dir que l’operatiu mèdic va  ser un èxit. A la pregunta: quanta gent ha anat algun cop al dentista? Es deurien aixecar unes 5 o 6 mans, la qual cosa ajuda a entendre els més de 50 queixals que la dentista va extirpar en poc més de 24hs. I el metge general, va desparassitar-nos a tots, a part de repartir un futimé de medicaments, entre ells el més desitjat: el aceite de hígado de bacalao.

STA_0040

Ara, l’anècdota la va posar la Evita, la filla de la psicòloga, que també  havia pujat amb l’expedició i carregava amb el seu violi. Feia poc que havíem vist Titànic, i als nois i noies els va agradar com tocaven els músics de la pel·lícula, però ningú ens imaginaven que en unes dies podríem sentir un petit concert de violi i, fins i tot, algú va poder tocar-lo…  simplement, només podem donar gràcies per poder compartir aquest moment. Va ser molt bonic i els nois encara comenten el silenci que per més de mitja hora va hi haure a aquella sala de normal tan sorollosa.

IMG_0012

Aventura ja era fosc, la gent i els nois i noies ja havien marxat cap a les comunitats, i al voltant d’un foc aquell inquiet grup d’amics, anava allargant la conversa i compartint anècdotes, histories, somnis… observant aquella gent vam reafirmar-nos que el món gira-funciona per petits gestos, petits detalls, petits signes d’esperança,… en lo petit està Déu! I no tan sols el Déu dels catòlics. Resulta que alguns eren evangèlics, altres ateus i la psicòloga era budista.

Això si, el que més els ha xocat  als nois és que la psicòloga i la seva filla, eren veganes. Després d’explicar-los el que significava i que els hi movia a ser veganes, ells a part de fer-se creus tan sols diuen: “Eso si que no. Nosotros no comemos carne si no hay, pero habiendo, …”

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s