QUI PUJA ALS BOTS?

Dijous a la nit vam veure Titànic amb tots els nois i noies d’Aventura. Quan va sortir la peli, per allà la nostra adolescència, ens vam quedar més en lo guapet que era el Di Caprio o en la famosa escena dels dos protagonistes. Dijous ens va dir quelcom molt diferent.

Avançada la nit i coneixent-se el drama que està a punt de passar, algú diu: – No hi ha bots per a tots! Com ho fem?. No hi ha dubte, la primera classe puja primer. Això si, prioritat per a les dones i nens.

IMG_9673

Quan ja quasi tots els bots estan a la mar i les esperances van minvant, un dels caps reclama: – Per què hi ha bots en 12 o 20 persones, si en cabien 65?. No hi ha resposta, però segurament algun ric prepotent haurà volgut assegurar el tipo o evitar mesclar-se en vés a saber qui.

Ja enfonsat el vaixell, alguns dels que estan asseguts als bots, proposen anar en busca d’algun supervivent, però es troben en la resistència dels que tenen por de posar-se en perill o potser perdre un poc de l’escassa comoditat. Inclús una dona suplica: – ¡Anem, son els nostres homes que estan morint!. Però es troba el fred silenci per resposta, l’immobilisme com a actitud i la mort de quasi tots, com a conseqüència.

bots haiti

Doncs avui sense desitjar-ho, hem vist aquells bots carregats de gent que s’ho mira amb pena però des de la distància, és -generalitzant- el primer món. Les guerres, la fam, la gent que mor per infermetats que tenen fàcil cura, … no són tan sols dades, ni cartells del Domund, ni en els millors dels casos portades de diaris, són sobretot persones que tenen un rostre concret i un patiment ben real.

És veritat que la majoria de gent tenim poc poder per fer alguns urgents i necessaris canvis polítics, estructurals, de mentalitat,  … Però si que tenim el deure urgent de mirar la nostra consciència per descobrir honestament quina és la nostra actitud davant d’aquesta gent -no gent arreu, sinó germans nostres- que mor de manera tan dramàtica i injusta. I els que menys podem fer, podem rascar-nos la butxaca, podem donar opinions que tracten a l’altre -sigui qui sigui i vingui d’on vingui- amb profund respecte, o podem votar a favor de la diferència de classes o d’una millor distribució de la riquesa.

Des d’Aventura, es veuen els bots plens de gent que tenim molt més del que necessitem i amb això deixem sobre l’aigua congelada a persones que podrien viure molt mes dignament. Segurament qui mira en la panxa buida des de fa dos dies, veurà també als xiquets d’Aventura i les seves comunitats a sobre d’un bot, ben sostingut per l’església i moltes mans amigues. I segurament hi haurà molts europeus a l’atur, que han hagut d’emigrar, que s’han quedat sense casa… que veuran com són els seus veïns els que estan dalt del bot.

Serà que la misericòrdia no necessita un codi postal per viure. La misericòrdia el que busca són cors disposats a acollir-la. I si es fa servir, és com el dropbox, te’n regalen més, però si cau en desús acaba desapareixent, fins quedar glaçada per sempre.

P1010171

Tots allà on estiguem, podem esdevenir MISSIONERS de la MISERICÒRDIA o ser CÒMPLICES de la TRAGÈDIA. I això no és una pel·lícula, és la crua realitat.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s