DIES DE JULIOL

Els últims dies de juliol ens van visitar Agustí Adell, amic dels bons i de ja fa molts anys. Toni Roman, amic capellà i company de fatigues en els temps en que estàvem posats en la pastoral de joventut. Grazia i Josep, un matrimoni amic de Toni, que no coneixíem però que ja no oblidarem, després dels dies fantàstics que hem compartit per aquestes terres. Uns dies de compartir aquest camí de deixebles. Avui escriuen Josep i Grazia.

DSC_0576

Vegetació exuberant, aigües turqueses cristal·lines amb infinitats de matisos, sorra fina i blanca, roques, muntanyes i valls, planes fèrtils, fruites saboroses, flors de colors, papallones delicades, però també, terra seca i erma, inhòspita, cactus gegants, núvols blancs i grisos que corren pel cel, tronades, núvols que no deixen pluja… una naturalesa espectacular al costat d’un munt de deixalles… una infinitats de contrastos que han omplert els sentis. És el decorat del nostre viatge, però no és res sense els protagonistes i les seves vides.

Quantes encaixades de mans i abraçades! Et fan passar totes les vergonyes i les formalitats hipòcrites i redescobreixes la humanitat en cada trobada des dels nens més petits que es deixen agafar a coll fins a les persones grans que expliquen la seva història, que et regalen un somriure.

P1050948

De la mà del Roger i la Maria hem fet un recorregut per aquestes terres i també en el nostre interior. No és possible quedar indiferents: des de la bellesa d’una mare que alleta el seu fill fins la brutalitat dels camps dels desplaçats a Haití. Copsar els patiments, plorar per dins, sentir indignació, sentir-se petits i poca cosa, trobar esperança en situacions impossibles…

Gràcies, Maria i Roger

Grazia De Pieri

LA COMUNITAT CELEBRA

IMG_0462

L’activitat setmanal durant el curs escolar a l’interna’t d’Aventura no deixa gaire temps al Roger i a la Maria per atendre les famílies de les comunitats. Aquests dies de vacances escolars, i aprofitant la nostra visita (Mn. Toni Roman, Agustí Adell, Grazia de Pieri i Josep Bou), poden estar amb les persones i celebrar una eucaristia en cada comunitat. No hi ha  presència regular de capellà i menys de visitants, i per tant la nostra arribada és una notícia que anima la monòtona vida de les comunitats. És una ocasió per exercir la seva hospitalitat i sincera acollida.

En el pati davant de cada casa es repeteix el mateix ritual: “Saludos”, amples abraçades i fortes  encaixades de mans. Mirades profundes, cares brunes, cossos forts i fibrats. Deixen de fer el que feien i comencen a treure rònegues cadires i ens fan asseure. Al principi rebre un tracte privilegiat ens fa sentir incòmodes. Ells es queden drets darrera o ajupits, ho fan amb sinceritat.

DSC_0281

El Roger, amb la seva cantarella ja perfectament caribenya, connecta ràpidament amb alguna broma i ens fa riure a tots. La Maria amb la mirada obre el cor de les persones. Li expliquen les seves dificultats, les seves necessitats, els seus goigs, la vida.

Ens presentem tots: el Padre Antoni, l’Agustí que treballa a Càritas en la Iglesia i nosaltres un matrimoni amic que tenim 3 fills. A continuació ens ofereixen “café colado”. En algunes cases tenen la “mata” del cafè que observem encuriosits. El cullen i torren ells mateixos. Per ells és la cosa més normal. En tassetes, totes diverses, ens el serveixen ja ensucrat, així no calen culleretes, tampoc en tenen, i a vegades aromatitzat amb canyella o gingebre.

P1050937

Ens costa conversar. El llenguatge és ambigu, poc concret, molts conceptes i vocabulari desconegut pels visitants, però Maria i Roger van animant i convocant la comunitat per celebrar l’Eucaristia.

Cal trobar el cançoner i triar els cants. El pobre cançoner, un a cada comunitat, ja no té cobertes i està més atrotinat que un llibre d’escola a les mans de l’alumne més perla! La responsable de la comunitat explica com van les coses. Anem visitant diferents famílies i anem repetint els gestos i recordant l’hora acordada per la celebració. Obrim la modesta i ventilada capella. Per les finestres entra l’única llum que hi ha, i a poc a poc els avis, la canalla, els pares i mares i també alguns adolescents van arribant. L’assaig de cants permet canviar els que no surten prou bé. L’Agustí guitarra en mà i somriure als llavis anima els cants. La Maria amb la tablet ofereix una nota tecnològica en un ambient tant senzill que no té ni llum elèctrica. El Roger va amunt i avall parlant amb els qui van arribant i donant alguns consells al Toni per poder adaptar la celebració a la comunitat. És millor parlar de “matas de mango” per explicar l’evangeli dels sarments i els ceps… La Grazia i jo anem saludant i ens presentem. El cor se’ns va omplint d’històries.

IMG_0459

Quan sonen les primeres notes del cant d’entrada: “Con alegria vamos llegando…” el Toni contempla per la porta del fons les persones que a contrallum van arribant. En les espontànies pregàries es recullen intencions per la comunitat, per l’amor recíproc, per una bona salut… Es donen gràcies per la visita, per les famílies, per la terra i per la vida. La lectura de l’evangeli es corona amb un sincer aplaudiment. Hi ha persones que surten, altres que entren, un bebè plora, una mare dóna el pit, tot sense perdre l’actitud de devoció.

DSC_0355

Al final repartim caramels i globus. Es fa festa, es fa comunitat. La canalla juga, els pares i els avis romanen tranquils, agraïts. Ningú té presa per marxar. No se sap quan hi haurà una altra celebració. Però n’hi haurà. La comunitat està viva!

DSC_0306

ELIAS I EL MONT TABOR

Un matí pugem a visitar l’ “abuelo Elías”. Està assentat a la seva torta cadira folrada amb pell de cabra, al costat la seva dona l’escolta  i va confirmant les seves paraules. Viuen en una humil cabana al cap de munt del poblet. S’hi arriba per un costerut caminet ple de rocs i sots. La seva germana neteja “abichuelas” fent-les saltar perquè el vent s’emporti la terra. Un nen silenciós al costat va traient les pedretes. Ningú du sabates. La roba tant vella com ells és mostra d’una vida senzilla i humil. Rostres, mans, cames marcades  pels anys i per la duresa de la natura. Ulls i somriures sincers que mostren humanitat i saviesa.

P1050957

Ens parla de la felicitat. Li demana a Déu cada dia, en el seu recó de pregària dins la seva cabana, que li doni almenys vida. Parla amb agraïment. “Jo soy insignificante para los hombres, pero grande para Dios”, sentencia rient. Està orgullós de que només ha tingut una dona, la seva, i ella només ha anat amb ell. Ens ofereixen cafè i sis ous “criollos” de les seves gallines. Somriuen i desprenen vitalitat. No tenen gran cosa però ho tenen tot. Reconeix que ja no pot treballar com abans. La dona gairebé no pot caminar. Ens ha sorprès a la tarda veure’l baixar fins al fons del poble a banyar-se al riu.  Em ve al cap  l’evangeli de la transfiguració de Jesús al mont Tabor: Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús.  Pere digué a Jesús: -Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”.

DSC_0348

Josep Bou

Advertisements

2 thoughts on “DIES DE JULIOL

  1. Quin goig llegir aquestes paraules! Sona bé que, de tant en tant, sigui una altra veu qui parli per aquest blog. M’ha emocionat el vostre testimoni Grazia de Pieri i Josep Bou, magnífiques paraules, carregades de sentiments i emocions!! Gràcies per compartir-les!!

    Ah! Maria, menja més…surts prima a les fotos! Roger, tu no cal, aguantes molt bé la línia! 😉 Una abraçada gegant!

  2. Encantats de compartir amb vosaltres aquesta finestra oberta al món! un món ben diferent al nostre de Barcelona i a la vegada el mateix per a tots i totes. Compartir la vida és el millor regal.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s