QUÉ DETALLE…

Estem de vacances fins el 3 d’agost i agraïm aquest ritme diferent. Temps per gaudir de les visites i també per visitar més les comunitats i fer activitats que durant el curs no podem. I les visites sempre ens ajuden a fer-nos noves preguntes, a mirar la nostra ja, quotidiana realitat, a través d’uns ulls diferents.

IMG_0179

Arrel d’aquesta mirada nova, vam acabar parlant de la depressió, de l’agraïment i de l’alegria. Sabem que aquesta entrada és un “chin” anada de bola, però és veu que entre les visites i l’ambient de vacances la ment ens vola “por otros lares”.  Compartim la reflexió:

Actualment vivim envoltats de molta gent que viu miserablement, que mai aniran de vacances, ni ampliaran la seva dieta, ni milloraran la seva vivenda. Gent molt pobra econòmicament parlant. Gent que difícilment tindrà una ment oberta – que nosaltres tant valorem!– perquè no viatjarà mai, ni llegirà revistes ni llibres, ni es relacionarà en gent en una certa formació acadèmica. Gent que sabem que passen dificultats, pateixen i molt, ploren, es senten fràgils i indefensos… i en canvi, ni han “caigut”, ni possiblement cauran mai en una depressió. I no perquè no els la diagnosticaran, sinó perquè la tristesa de llarga durada no té cabuda en la seva vida. La gent senzilla de les comunitats diu molt aquesta expressió “Hay que dar gracias a Dios por todo”. I tot i que de vegades, sembla com una frase rutinària, és un fet que moltes persones traspuen aquesta mentalitat en el seu viure. I fa pensar.

IMG_9959

I contrasta amb el  “primer  món” d’on venim. Potser les crisis dels últims anys han accentuat la situació, però ja feia anys que el desencís, la tristesa i l’apatia s’anaven apoderant de moltes persones que diríem “ho tenen tot”. I la depressió, no sembla disposada a reduir números, ben al contrari, alguns entesos asseguren que en uns anys serà la infermetat que més malalts tindrà al món.

Total, que els que estàvem en la conversa, coincidíem en que hi ha algunes actituds en la manera de viure que ens prevenen d’aquest mal. I una d’aquestes actituds és l’agraïment. Per als que creiem li ho podem agrair quasi tot a Déu i llavors viure constantment allò de la cançó “Qué detalle Señor has tenido conmigo, …” i per als qui no creuen doncs dirigir aquest agraiment a qui o al que siga.

IMG_0386

Si sabérem viure sempre des d’aquest agraïment, que a la llarga es converteix en estil de vida, seria més fàcil una frase que es veu que ha dit el Papa i que ens ha agradat molt “Si algun dia la tristeza llama a tu puerta, dile que tienes un compromiso con la alegría y quieres serle fiel”.

IMG_9982

Advertisements

One thought on “QUÉ DETALLE…

  1. Hola Roger i María! Sóc Susana, una de les nebodes de Pitxi. Vos segueixo desde la primera entrada en el blog perquè m’encante esta “aventura” en la que us trobeu i que damunt compartiu en tots els que us seguim. La reflexió de hui m’ha agradat molt! Disfruteu de les vacances! Besets!!!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s