EN EL CIM DEL CARIB

IMG_7303

Cristina Kaufmann, en el documental “Re-crear soledats”, compara la fe amb pujar una muntanya. Aquests últims dies ens ha vingut constantment al cap aquest pensament. Saps que pujar un cim alt és fantàstic, i si tens un bon dia, ja és un espectacle únic. Però té la seva exigència, has de pujar per arribar-hi. I el camí per arribar té condicions: no vagis massa pesat, posa’t les sabates que convenen, porta l‘abric adequat, l’aliment suficient, coneix una mica la ruta o fia’t d’algú que sàpiga el camí, … Però de fet, és un goig. Per a qui assaboreix la bellesa de la muntanya, és un goig. Tot i que el camí sigui una exigència.

IMG_7238

Doncs bé, en aquesta entrada no volem explicar que és per a nosaltres la Fe, però si volem compartir l’última experiència que hem viscut: pujar al Pico Duarte (3.087m), el punt més alt del Carib. I és que quan estàvem a casa, sempre ens deien que ens muntàvem bons plans. Aquí no ho passem gens mal, però les activitats lúdiques si que s’han reduït notablement. Així que quan va sorgir la possibilitat d’anar al Pico Duarte en un joves del col·legi diocesà, no ho vam dubtar ni un moment.

IMG_7456

L’aventura prometia: 26 alumnes, 10 monitors -entre ells nosaltres-, 12 guies de la zona i 38 mules. Quatre dies de ruta, uns 70km per recórrer, dormir al terra sense aïllant, dutxar-se als rius … I ara que ja estem de nou a casa, podem dir que l’aventura no tan sols no ens ha defraudat, sino que el que en un principi havíem imaginat més com una activitat esportiva i de natura, al final també s’ha convertit en una activitat pastoral ben rica i interessant.

IMG_7438

Ja el primer dia el mal temps va fer acte de presencia… pluja suau, boira i fred. També s’anava veient quines serien les persones més dèbils del grup, … les primeres persones van començar a muntar-se a les mules. Cap a les 3h de la tarda fèiem cap al Valle del Tetero, on fèiem nit el primer dia…al voltant d’un foc vam poder calfar-nos i eixugar-nos la roba, ja que les motxilles s’havien mullat. El segon dia havia de ser el dia més dur, ja que havíem de fer cim sobre les 5h de la tarda, però com a les expedicions a l’Everest (que això pareixíem en tant de sherpa, jaja) no vam poder fer cim degut al mal temps … i quina nit més freda! Dormint a 2.450m d’altitud i la roba banyada. A pesar de la “barbacoa” de camisetes, mitjons i sacs de dormir poca cosa vam poder solucionar. Però quines coses té la vida, el tercer dia ens vam aixecar ben d’hora i es va anar fent de dia mentre ens aproximàvem al cim, … un dia esplèndid, … un goig, … no es podia fer altra cosa que donar gràcies per a bellesa de la natura.

IMG_7225

La baixada va transcórrer amb tranquil·litat i el cansament es va anar apoderant de l’expedició… però alhora converses boniques… histories familiars que et fan veure per exemple, que l’estima i el dolor, no n’entenen de classes socials… moments entranyables quan una jove va deixar de banda l’orgull i va demanar perdó a qui havia ofès. I és que esgotada d’anar a peu, i espantada per anar en mula va emprendre de mala manera a un dels guies que volent-la animar resulta que la va ferir. Moments d’eixos que t’ofereix el camí i que valen la pena – o com diu el nostre padre – que valen l’alegria.

IMG_7412

Algú va dir durant estos dies que l’actitud més cristiana és l’agraïment. Lo essencial ens és regalat: l’aire per respirar, la terra on viure, l’amor que ens permet ser, els sentits que ens permeten experimentar,… tantes i tantes coses. Sobretot aquests dies han estat això, donar gràcies a Déu per la immensitat de la natura i per l’ésser humà, que sempre adquireix una dimensió ben xula quan s’aparta del soroll, de la quotidianitat i es disposa a caminar en tan sols allò essencial. I quan la Maria deia això, estava creuant massa confiada sobre les pedres d’un riuet, així que va relliscar i el quart dia que per fi anàvem a caminar en els peus secs, també va ser un dia mullat. I tot i que paregui que ens ho estem inventant, un minut després el Roger repetia operació i esta vegada mullat fins als genolls. Es veu que anàvem ja massa segurs de naltrus mateixa, així que de tot s’aprèn!

IMG_7378

Advertisements

One thought on “EN EL CIM DEL CARIB

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s