EL ALMA QUE ANDA EN AMOR, NI CANSA NI SE CANSA

IMG_6100

Feia molt de temps que estàvem esperant aquest moment. Finalment el nostre avió va arribar a Santo Domingo i amb ell la recompensa: una abraçada dels nostres amics Maria i Roger. Maria tan somrient com sempre i Roger igual de bromista però amb uns quants quilos de menys. En aquest moment es va iniciar el nostre viatge, quan ens vam pujar al famós jeep que ens portaria d’aventura en aventura per part de la República Dominicana. El primer que ens va sorprendre va ser la fluïdesa dels nostres amics en parlar dominicà… Ens vam perdre a l’arribada a la ciutat i Roger es va aturar en un carrer de les afores i va preguntar: Saluuudos, Donn, Miraa, para ir al malecon?? I parlant amb la típica musiqueta dominicana, els nostres amics ens van portar sense problema fins l’apartament.

IMG_1105

Després de visitar breument la capital i experimentar diverses immersions a la vida dominicana, vam emprendre el camí a Sabaneta per arribar fins a la primera realitat que coneixeríem. En el camí, vam poder endinsar-nos en la autentica República Dominicana: cotxes atrotinats, música bachatera a tot volum, guaguas, parades de fruites… Quan vam arribar a Sabaneta de seguida van arribar joves de la parrroquia com Rino i Julio-César (Mello), que ens IMG_1211van fer sentir com a casa amb la seva alegria, la seva manera tan autèntica de parlar, amb aquesta sinceritat… Com ells dirien: que felicidaad! Es una bendición! Aviat van arribar tots els nens que van ser com una invasió d’alegria: la petita Michaela, Evelyn, Chi Chi, el somrient Sosón, i molts més que van venir a donar-nos la benvinguda i que van estar amb nosaltres tots els dies que vam passar a Sabaneta. Veritablement Maria i Roger s’han convertit en part de la seva família, oferint totes les carícies, cures i amor que necessiten. La veritat és que saber la realitat familiar d’alguns d’ells, ens va commoure i ens vam donar compte de les moltes necessitats que tenen i de la felicitat que en canvi transmeten.

IMG_6129

IMG_1427Una altra experiència va ser anar a buscar aigua ja que el subministrament no és constant i no teníem aigua corrent. Saber aprofitar i racionar l’aigua ens va ajudar a valorar-la, així mateix ens va passar amb la llum que va i ve depenent de l’hora del dia. Va ser interessant experimentar la realitat que la gent d’aquesta zona viu diàriament.

IMG_1282Vam conèixer al Padre, assistint a la missa de diumenge a la comunitat. Molts xiquets ens van acompanyar, estaven entusiasmats amb la nostra visita i nosaltres també. Ens va encantar poder assistir a la celebració, cantar els seus cants i saludar part de la comunitat. Sens dubte la visita a la família de Rino i Julio Cèsar o Mello, va ser una de les més enriquidores, una mare i pare bondadosos i treballadors, així vam entendre com Rino i Mello eren uns dels joves més compromesos de la comunitat.

IMG_1478

IMG_1456

IMG_1535Després de la gran experiència de Sabaneta ens quedava pujar a Aventura per conèixer el projecte i compartir uns dies amb el treball diari de Maria i Roger. Com la paraula indica, l’Aventura va començar aviat fins i tot abans d’arribar alli. Prèviament vam fer la visita al bisbat per als tràmits necessaris per poder fer la compra de tot el material necessari per a l’escola; combustible per al jeep, i molt, molt, molt menjar per poder alimentar a tants alumnes que esperaven a la “loma”. Maria i Roger ja estaven acostumats a carregar el jeep de gom a gom, amb sacs d’arròs, plàtans, verdures, carn, i tot el necessari per complir amb el menú estipulat per a tota la setmana. El jeep, atrotinat, carregat en desmesura i amb les rodes molt desgastades va necessitar una mica d’aire en una d’elles per poder començar la pujada a la muntanya.

IMG_1615Finalment doncs, vam començar a pujar per la carretera que aviat es convertiria en camí de terra, per trobar les primeres comunitats en què ens vam parar per recollir les motxilles dels nens que pugen a Aventura. La pregunta era; és que es pot carregar més aquest cotxe? I la resposta… És clar que si! Fins aquí tot comprensible, però quan vam arribar a la primera gran pujada el cor se’ns va fer petit… Un desnivell altíssim per un camí de pedres soltes, amb algunes zones en les que li dèiem a Roger… Pots anar una mica més per la part de dins del camí?? Roger, ja un expert, va pujar perfectamIMG_1566ent encara que nosaltres vam tenir la sensació d’haver estat a la vora de l’abisme. Però en l’últim moment, ja en la part final del camí, es va sentir un cop al jeep i al cap d’un moment… Olor de roda cremada… S’havia sortit l’amortidor de lloc i estava fregant el pneumàtic! Baixem del jeep i intentem aixecar per posar de nou l’amortiguació al seu lloc…

Sense dubtar-ho Maria i Inma se’n van anar caminant pel bosc a la recerca del padre, per demanar ajuda. Òbviament Roger i Jordi van traure la roda però poc més van poder fer. Alli ens vam adonar d’una de les lliçons que hem après en aquest viatge: confiar en la providència, -també en els moments de tensió! :), no precipitar-se, mirar el problema amb la deguda relativitat i no deixar que els pensaments catastròfics ens atabalen. Era de nit, IMG_1815sense llum, enmig d’una muntanya sense eines per arreglar un cotxe carregat de menjar. Però la providència ens va enviar el padre -que per sort es trobava a l’escola- i amb les seves eines vam poder lligar el moll de l’amortiguació amb… Una corda! I així va ser la nostra arribada a Aventura.

Després d’una pujada tan abrupta havíem arribat a un altre món. De la calor al fred, de les palmeres als pins, del soroll de les motos al silenci absolut, només tallat per les veus dels xiquets de l’escola. El primer sopar va ser molt especial, una cosa que mai havíem menjat però que moltes vegades veiem per televisió en les notícies del tercer món: el “suplemento”, o sigui el menjar que les Nacions Unides envia a les zones necessitades. Tota una experiència, agredolça, ja que vam poder entendre com se senten les persones que reben aquests aliments: d’una banda reconfortats de tenir alguna cosa calenta de menjar, però també amb una certa sensació d’inferioritat respecte al món ric.

IMG_1637

Maria i Roger ens van ensenyar les diferents zones del projecte, les aules, la biblioteca, les dutxes, el menjador, la cuina, la fusteria, l’hort, els porcs… I ens van presentar als professors que, com ells, estan de dilluns a divendres 24 hores amb els nens. Òbviament ens presentem a tots i al dia següent vam poder donar una xerrada a l’espai que dediquen setmanalment a l’activitat anomenada “Compartir”. En aquest cas, Inma va fer una presentació sobre la importància de preservar el medi ambient i l’oportunitat d’aprofitar els seus recursos naturals de manera sostenible. Jordi va seguir amb una presentació sobre les oportunitats del turisme responsable per a zones rurals com la seva, amb exemples de turisme comunitari i ecoturisme. Després d’aquesta hora de compartir, va ser el moment de la pregària i posada en comú, on cadascú expressa un compromís relacionat amb el “Compartir”. Ens vam emocionar molt en sentir els seus compromisos, molts d’ells relacionats amb l’amor al seu territori i les ganes de protegir-lo. Malauradament, molts boscos han desaparegut ja per generar cultius, i hi ha el mal costum generalitzat en les ciutats i pobles de llençar les escombraries a terra amb tot el que això comporta.

IMG_1672

Una altra de les emocions fortes que ens esperava va ser caminar fins a la comunitat més propera, la Higuera, una de les comunitats d’on provenen alguns dels alumnes d’Aventura. Realitzar el camí a peu, tal com aquests xiquets fan a les 6 del matí cada dilluns, carregats amb la motxilla per un terreny pedregós i amb forts pendents, travessant un riu amb aigua freda pels genolls… Ens va fer pensar en el sacrifici que suposa per ells el simple fet d’anar a l’escola. No vam poder evitar pensar en els nens que en la nostra societat van a l’escola amb totes les comoditats, però tot i així no valoren l’oportunitat que se’ls ofereix.

IMG_1726 IMG_1720

I el sacrifici no és sol d’aquests nens que caminen hores per senders de grans desnivells per arribar fins a l’escola, sinó també de les seves famílies.  A la Higuera vam poder compartir xerrades amb algunes d’elles. En totes les cases ens van acollir donant-nos cafè, plàtans, auyamas, arròs amb avichuelas i guandules… Però sobretot amb sinceres i fortes abraçades, dins de les seves humils cases. Vam poder veure en primera persona les seves cases amb sòls de terra i sostres de zinc i escoltar els problemes quotidians com les males collites, les malalties que pateixen, les dificultats en les comunicacions …

IMG_1712

IMG_1801

Per dur a terme tota aquesta missió hem vist la importància de subsituir l’actual jeep de què disposen Maria i Roger. Rodes desgastades que es desinflen, amortidors que es trenquen contínuament, motor que s’escalfa cada 20 km, alguna finestra de fusta… I un llarg etcètera de problemes que impedeixen que la seva tasca sigui àgil en les comunicacions, i sense interrupcions innecessàries i constants . I el més important, que puguin conduir amb total seguretat pels estrets i costeruts camins que porten a Aventura.

IMG_1776

I bé… Tal com sospitàvem, aquests dies ens han donat moltes lliçons. D’una banda els nens i la gent de les comunitats amb la seva fe, hospitalitat i confiança en el futur. De l’altra, Maria i Roger amb la seva fortalesa, testimoni, treball, paciència, constància i amor. Vam veure reflectida en ells la frase que a la paret de casa Maria i Roger: el alma que anda en amor, ni cansa ni se cansa. Donem gràcies a Maria i Roger per haver emprès aquest camí, per tot el bé que estan fent a San Juan de la Maguana, però també a tots nosaltres amb el seu testimoni.

IMG_1862

Jordi i Imma, ens van visitar del 14 al 28 de novembre… els hi vam demanar que escriguessin el blog i aquest és el seu testimoni del viatge. Moltes gràcies per aquest dies, han sigut un regal i una benedicció per naltrus.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s