DE COSES SENZILLES I QUOTIDIANES

IMG_5930
El Jeep es calenta quasi cada dia que surt a la carretera o als camins. Ja és tot unritual. Portem sempre aigua abundant per esmenar el “error”. L’agulla tremola. Arriba al vermell. Hem d’aturar-nos. Un obri el capot, l’altre busca la garrafeta… Esperem uns minuts a que es refredi un poc.. I en eixe temps d’espera, sempre hi ha un, dos o tres homes que s’apropen. Uns et pregunten que què passa. Altres, que ja ho veuen, et pregunten si vols reomplir la garrafeta d’aigua. Altres, que si vols que busquen un mecànic. I si algú ve “montat” que si ens apropa a algun lloc.

CAM00294

Intentem ser amables, al dir que no necessitem res però que s’agraeix la preocupació. I xarrem un poquet. Tanquem el capot, pugem i seguim.

Ens deien l’altre dia per Skype que l’auelo també s’havia quedat tirat en el cotxe. Ell ja és gran i no gasta mòbil. Però es va quedar tranquil esperant a que algú passarà per aquells camins veïnals que ell freqüenta. I així va ser, al poc temps va passar un altre jubilat, ben conegut. Com anava poc a poc segur que no li va tocar ni frenar. Bé, aquest bon home, tampoc portava mòbil, però tenia tot el temps del món i sobretot la generositat i amabilitat de gastar el temps que fes falta per ajudar al nostre avi. Així que el va portar a un lloc i després a un altre. Quasi com si ho veiérem, fins i tot degueren passar un bon rato.

IMG_5237Hem de confessar que hem sentit un poc d’enveja al saber viure eixa situació tan tranquil·lament. Temps. Tenir temps. Però no, no està la clau tan sols en el temps. Com sempre, l’actitud no brolla depenent tant de la quantitat de temps del que disposis, sinó de la manera d’afrontar la vida que un hagi anat covant al llarg dels anys.

La gent del camp té aquesta saviesa de saber viure al ritme de les coses. Al ritme del dia i de la nit. Del fred i de la calor. Del sol i de la pluja. De la bona i de la mala collita. Ho descobrim en els nostres avis i també en la gent d’aquí. Natros que ja ens hem criat en ambients més “urbanites”, no tenim aquuest aprenentatge tan ben assumit. Som més capaços per a moltes altres coses, però de vegades les situacions més senzilles ens superen. Una altra lliçó d’humilitat.

IMG_5403

Advertisements

2 thoughts on “DE COSES SENZILLES I QUOTIDIANES

  1. I quant pases el riuet ( estero en Ecuador) i te entra aigua al motor, quina gracia! Nada , hermana, no se apure, nosotros empujamos! Ay, Señor, sAnta paciencia. La natura i la teconologia son poc compatibles.

  2. Quanta saviesa aquesta gent gran! Gran, perquè això de dir-los vells no els agrada gens! I ho dic per experiència. jejejeje M’agrada quan dieu, natros que som més “urbanites”…com si els mons dels nostres iaios i els nostres siguin tan diferents…jejejeje I jo, ara que tinc més temps per pensar i pensar-me, per dedicar i dedicar-me, sempre tinc l’agenda a tope i preparada per fer qualsevol cosa que no sigui pensar amb mi. Amb mi i en com estic vivint la fe ara…ja em reclamen ja a la parròquia… (si ho llegeix Carlos! 😉 ) Un goig veure’us a les fotos! I ara, nose perquè em ve la cançoneta tan famosa del MID que diu així: Endavant, endanvat! En-da-vant, endavant! Els amics de Jesús sempre endavant! Doncs això, endavant (sempre que el jeep us ho permeti! jejejeje) 😉

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s