HONDO VALLE

IMG_2967

Ens llevem d’hora, agafem el Jeep, sortim d’Aventura i enfilem el camí cap a Hondo Valle, estem una mica nerviosos, ja que és el primer cop que anem a la comunitat conduint naltrus. Quan ja arribem a la baixada final i visualitzem la comunitat, els nervis desapareixen i comencem a parlar de les coses a fer en la comunitat… primera parada: casa Feliza.

Ja fa dos mesos que hem començat el nou curs escolar i en ell ens hem plantejat nous objectius. Durant les vacances d’estiu vam tenir temps per fer una mirada de futur i concretar propostes que portàvem al cap. Per exemple, una de les idees era fer una estona de pregaria durant la setmana amb tots els alumnes, una altra era que cada dijous substituiríem el temps d’estudi per un temps de compartir i fer jocs i dinàmiques variades,… I un tercer objectiu que teníem molt clar, era que havíem de treure temps per fer-nos més present a les comunitats. És cert que la parròquia té 42 comunitats, però sent molt conscients de que “quien mucho abarca poco aprieta”, vam decidir que ens centraríem només en les 8 comunitats de les quals tenim alumnes a l’escola.

 Planol-ModelAventura es localitza en la Cuenca Alta del río San Juan, i ahí és on es troben aquestes 8 comunitats. Avui us volem parlar d’Hondo Valle, la comunitat més allunyada de la parròquia i la més petita de la zona. Aquesta comunitat va néixer fa poc més de 15 anys i és que és fruit de l’agrupació de 4 comunitats que van ser arrabassades en el pas de l’huracà George l’any 1998. Però els comunitaris no estan sols en Hondo Valle, ja fa més de 7 anys que estan convivint amb una empresa minera d’extracció d’or. Tots els coneixem per  “Los Picapiedra”, ja que de moment tan sols tenen permís per explorar la zona i només fan que picar la pedra per treure mostres. L’empresa és canadenca, però els enginyers són dominicans i els treballadors són principalment d’Hondo Valle i de la zona. Podríem dir que és una benedicció que aquesta empresa estigui treballant a Hondo Valle, perquè dóna feina a quasi tota la  gent d’ Hondo Valle, perquè paga una brigada que ens arregli el camí, també puntualment ha fet alguna aportació econòmica al Centre Aventura,… però si fem una mirada més llunyana i sense entrar en temes d’estat, pactes internacionals, relacions comercials justes, (qüestions en les que ens perdem) … el que observem és que les persones de les comunitats estan apagant el seu sentit comunitari i solidari que des de sempre els havia caracteritzat. Quasi de cop els ha arribat la modernització, tindre un sou, tenir accés a béns fa un temps insospitats, etc… llavors quan l’església i/o la comunitat vol fer quelcom, les mans per construir junts, a part de ser menys nombroses, tarden més en ajuntar-se. Serà el preu del progrés? Hi ha coses molt bones, però s’intueix que es va perdent el sentit comunitari… el sentit de fraternitat tan entranyable, que et conten que tenien.

IMG_5657Reprenem el fil de la nostre visita. Com dèiem, primera parada casa Feliza, que és la dona de Aquiles i mare de 4 fills, dos d’ells estudiants d’Aventura, també és la responsable de la catequesis i la celebració de la paraula de la comunitat. Tot baixant per un camí ple de “matas de guineos”, trobem la casa i mentre la cafetera va calfant-se, observem un noi haitià que s’amaga de naltrus… un flash ens ve el cap… SIMÓN!!! Si us en recordeu d’una entrada del blog parlàvem d’ell, un haitià de 13 anys que havia deixat família i vivia en la família de Giovanni on li donen un lloc per dormir, menjar i un petit sou. Després d’uns minuts que ell s’amagava, vam aconseguir que segués al nostre costat i la nostra alegria va ser gran quan ens va dir que ara, al més de novembre, tornava a casa per celebrar el Nadal amb la seva família.

IMG_5641

Vam seguir visitant la comunitat, contagiats de l’alegria, en una altra parada vam fer noves amistats, una cacatúa! Finalment vam acabar a casa d’Angelina, una noia de 15 anys que l’any passat estudiava a Aventura i que aquest estiu va decidir casar-se, la vista va ser quelcom estranya…  alegria per retornar-nos a veure i tristesa per veure com havia hipotecat el seu futur.

Amb tanta visita ja començava a ser l’hora de dinar i ja ens havíem compromès a dinar en casa de Giovanni. Quan a primera hora havíem estat a casa de l’abuela de Yorki, un dels nostres alumnes, ella va dir que si no volíem dinar: d’acord, però que la gallina ens la menjàvem. Així que li la va portar a la seva filla – Giovanni – i unes hores després ens l’estàvem menjant.

22

Són les 3h de la tarda, enfilem la pujada deixant enrere Hondo Valle, marxem contents… marxem tenint molts deures per la propera visita… marxem amb molts noms per qui pregar… i marxem esperançats, Simón una de les causes del nostre felicitat.

IMG_5661

Advertisements

One thought on “HONDO VALLE

  1. anims i endavant, gracies per continuar contant el vostre testimoni, aqui tot continua igual. esperem més noticies. Pd: seus veu molt prims peró molt feliços jejjejejejej 😉

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s