DEIXEU QUE ELS NENS…

IMG_4318

Una de les avantatges de viure al Carib és que el ritme de vida és més relaxat. Paradògicament, aquest ritme de vida parsimoniós a estones et posa dels nervis. Però poc a poc van sent més els moments que saps encaixar-ho com una oportunitat per viure d’una altra manera. I en aquest viure d’una altra manera es donen molt dos circumstàncies: llegir molt, i compartir molt de temps amb nens, tant a Aventura com els nostres veïnets de Sabaneta. De vegades, la lectura i la realitat es creuen i et fan pensar.

M’estic llegint (Roger) Jesús, Aproximación Històrica de José Antonio Pagola. Al llegir aquests dos paràgrafs he pogut posar noms i experiències ben concretes:

Jesús utiliza un lenguaje original para hablar de la actitud básica para acoger a Dios. A algunos adultos les puede parecer un insulto. Jesús les pide hacerse como niños. ¿Qué es exactamente lo que quiere decir? El niño es un arquetipo empleado de manera diferente en las diversas culturas. Una metáfora universal para hablar de confianza en los padres, inocencia, humildad, sinceridad y otras muchas cosas. Jesús, por su parte, nunca idealiza a los niños. Conoce bien a aquellos niños y niñas desnutridos que corretean a su alrededor y entre sus seguidores. Entre aquellas familias pobres de Galilea, el niño no era solo una bendición de Dios. Era también una boca más que había que alimentar.

En la Galilea de los años treinta, ser niño equivale a no ser nadie: una criatura débil y necesitada, dependiente totalmente de sus padres. Este es probablemente el punto de partida de la metáfora de Jesús. Por eso dice: Dejad que los niños vengan a mí; no se lo impidáis, porque de los que son como ellos es el reino de Dios. El reino de Dios les pertenece a los niños, sencillamente porque son los más débiles y necesitados, como les pertenece a los mendigos, los hambrientos y los que sufren. Por eso Jesús, movido por ese Dios, los acoge, bendice y estrecha entre sus brazos.

IMG_4714

Alguns són haitians i patim per ells quan els altres els hi diuen “Él es haitiano” mig burlant-se, mig destapant un secret, evident a hores vista pel seu color de la pell. I el xiquet es fa un poc petit i es defèn dient “yo soy dominicano”. Per aquella màgia de ser xiquets, de seguida ho deixen de banda i segueixen jugant com si del temps hagueren estat parlant. O un altre cas és el de Geni i José Luis, tot i que  econòmicament estan un poc millor i sa mare és una dona que s’esforça molt per educar als seus fills, a nosaltres ens qüestiona i ens commou que Geni que té 11 anys, tingui que fer tota la neteja de la casa i cuinar molts de dies abans d’anar a l’escola.

IMG_4793Leni, Rosi i Jaina son germanes de mare i pare. I Mireia i Fabia  són només germanes per part de pare. En la realitat viuen a la mateixa casa, en tres germans més que són més grans i no coneixem tant. El seu pare és un personatge. I la seva mare, treballa des de les 7 del matí fins a mitja tarda a una casa. Tot i que quan està és un poc com si no estigues. En definitiva, Leonela als seus 11 anys és qui s’encarrega de les seves 4 germanes petites i de la casa. I va a l’escola, encara que va força enrederida i tot i que ja coneix les lletres, encara no sap llegir. Al principi, tots estos germanets ens semblaven força mal educats i alguns dies els enviàvem cap a casa perquè no paraven d’insultar-se i pegar-se. Poc a poc tots ens hem anat coneixent i respectant. Ara nosaltres ja coneixem una mica millor el que hi ha al darrere i ells tenen assumit que “en casa de los misioneros ni se pelea ni se dicen palabras feas”.

IMG_4827

La interpretació que fa el llibre de les paraules de Jesús m’ha encaixat perfectament, perquè hi ha dies que això de que els xiquets són perfectes no em quadra: no sempre comparteixen, algunes vegades marginen a algú, de tant en tant es peguen, alguna que altra vegada ens enganyen, … Està clar que no és res de l’altre món, ni patrimoni exclusiu dels infants. Però vaja, que tampoc és per a idealitzar-los i proposar-los com a model perfecte.

IMG_4279

Però si posem la mirada en la seva fragilitat, en la seva dependència per a que algú els banyi, els doni de menjar, els tregui una punxa que s’han clavat al peu, els consoli quan s’han colpejat més fort del normal, … aquí sí que  s’entenen més les paraules de Jesús.

Inclús en la seva necessitat de que algú els estimi. Per a nosaltres, qui ens ho havia de dir, en la seva debilitat, han sigut els que primer ens han robat el cor. Potser la seva debilitat, s’ha trobat en la nostra i des d’allí ens hem pogut acollir mútuament. Ara entenem un poquet més això de “us heu de fer com a nens, … “

IMG_4358

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s